Cristina Garroni, Mielopatía de Tracció Medular amb Síndrome d’Arnold Chiari I i escoliosi idiopàtica

Publicat per ICSEB el 5 febrer, 2009

Data d´intervenció: febrer 2009

Hola a tots:
El meu nom és Cristina Garroni, tinc 41 anys i visc a Concorezzo, província de Milà. Els explicaré la meva història.

Des de l´adolescència sempre he sofert per maldecaps, dolors d´espatlles i de coll.
A inicis del 2008 vaig començar a sofrir un dolor al braç dret, passaven els mesos i arribava a ser cada vegada més intens. El novembre ja no podia aixecar-lo ni girar la mà.

El meu metge (que és un destral) em va prescriure una ressonància magnètica cervical i dorsal, de tal manera que el desembre vaig tenir un bonic regal de Nadal: Malformació d´Arnold Chiari I.

El 13 de gener vaig anar a veure el neurocirurgià. La seva resposta freda i sense esperança va ser: “Senyora, he d´operar-la de DECOMPRESSIÓ0, podem esperar fins a primavera, no més enllà perquè si no ens arrisquem. ”
Vaig tornar a casa desesperada, estava feta pols, mirava als meus fills i plorava.

El dia següent vaig mirar en Internet, vaig trobar la Web de l´Institut Chiari de Barcelona i vaig llegir els testimonis. Primer vaig cridar al dr. Crocè, em va tranquil·litzar i em va donar el contacte de Rita. Rita es va demostrar de seguida per la que és, una persona encantadora. El dia següent vaig trucar a Barcelona i vaig parlar amb Gioia Luè (un àngel), em va tranquil·litzar i em va convidar a enviar immediatament les ressonàncies.

Després d´avaluar el nivell de la meva malaltia em van fixar una cita a Barcelona per al 4 de febrer del 2009.
El 5 de febrer 2009 el dr. Royo (un altre àngel) em va operar.

Tenia molta por, però ell em va donar molta força. El dia següent caminava lentament, però ja pels carrers de Barcelona. A la tornada a casa, el dolor al meu braç havia desaparegut: l´aixecava i obria les ampolles, no m´ho podia creure. Després d´un mes vaig tornar per al control i havia millorat del 70%.

He tornat aquest any, el març 2010, al cap d´un any de la intervenció, he recuperat totalment la força al braç, fins i tot tinc una força que mai no havia tingut abans.
Ara estic bé, l´únic que no m´abandona és el mal de cap, encara que és menys freqüent.

Agraeixo tot això a tot l´equip, especialment al dr. Royo Salvador, que en realitat és el que és, el meu salvador! ; a Gioia, que sempre em va sostenir per telèfon i em va donar tanta energia.

Dono les gràcies a Rita, una doctora en potència. Sempre disponible per fer-te força i que per a cada símptoma sempre té una resposta clara.

Moltes gràcies a tots ells, per fi, amb una operació molt senzilla, he tornat a ser la d´abans.